En primer lloc, abans d’analitzar la situació actual dels plans d’estudi d’enginyeria detallarem en què consisteix el procés de Bolonya i el que representa l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).
Ja fa més d’un any que ha saltat l’alarma entre estudiants d’enginyeria a les xarxes socials a causa d’un problema: l’equivalència entre els actuals títols d’Arquitectura i Enginyeria Superior i els títols dels nous plans d’estudi.
Amb el nou Pla Bolonya, per a tenir les mateixes competències professionals que actualment tenen Arquitectes i Enginyers Superiors s’exigeix cursar un grau i un màster habilitant. El problema sorgeix en intentar treballar a l’estranger, una sortida professional molt habitual en l’actualitat.
Els plans d’estudi fins al moment a Espanya es basaven en el sistema francès:
École, l’equivalent a les Enginyeries i Arquitectura Tècnica (3 anys).
Gran école, les Enginyeries i Arquitectura Superior (5 o 6 anys).
Doctorat.
El Pla Bolonya, iniciat l’any 1998 a la ciutat italiana del mateix nom, pretén una unificació dels estudis superiors a nivell europeu, i per a això es basa en el sistema anglosaxó, també amb tres nivells d’estudi:
Grau (3 o 4 anys).
Màster (1 o 2 anys).
Doctorat.
Espanya va ser un dels últims països a modificar els plans d’estudis universitaris i va adoptar el següent sistema:
Un Grau de 4 anys
Un Màster Universitari d’1 o 2 anys
Doctorat.
En l’acord realitzat a Espanya es parla de les condicions que han de complir els estudis de grau per a l’exercici de les activitats professionals regulades d’Enginyeries Tècniques, però en cap cas es parla de les Enginyeries Superiors.
El problema al qual s’enfronta el col•lectiu d’arquitectes i enginyers superiors és que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport no ha establert cap mecanisme d’homologació automàtica per equiparar els títols antics a l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Resulta curiós que, sent un canvi per convergir amb Europa, el problema sorgeix en intentar acreditar la competència professional en l’Espai Europeu. Actualment, la Comissió Europea, a través de la seva pàgina web, fixa l’equivalència professional dels títols superiors amb estudis de 4 anys o més, però sense reconèixer el màster.
La manca de reconeixement del títol com a màster planteja moltes dificultats, tant als enginyers que volen sortir fora del país, que són considerats com a graduats, com a les empreses, que es troben amb que els seus equips tècnics són mal valorats.
Avui dia es poden seguir fent les gestions corresponents per a l’homologació del títol d’Enginyer Superior al de màster en el país de destinació, però aquests tràmits impliquen la realització de noves assignatures a la universitat. En breu començarà a haver-hi dos tipus de titulats, els Màster Enginyers i els Enginyers Superiors.
Aquesta situació l’únic que crearà és una confusió en els països de destinació, ja que les autoritats competents no tenen per què conèixer la situació en què es troba l’Espai Educatiu Espanyol.
Fonts d’informació:
