contracte laboral

Nous contractes laborals

El Ministeri de Treball està promovent canvis en els principals eixos sobre els quals es sustenta el mercat laboral: el sistema de contractes, les prestacions per a l’atur, les cotitzacions a la Seguretat Social, entre altres. I, per sobre de tots ells, el Govern ja ha arrencat el compromís dels agents socials, patronal i sindicats, per a la modificació parcial de l’Estatut dels Treballadors, una llei que la seva última modificació data del 2015.

La croada laboral

El Govern ha plantat la revisió del marc contractual vigent. La pluralitat de contractes que tenim actualment al nostre país és complexa. Això posa de manifest la necessitat de simplificar i fer més fàcil la contractació laboral. No serà la primera vegada que Espanya intenta posar ordre a la contractació laboral. En 2013 ja es va simplificar el gran nombre d’opcions que hi havia per tancar un acord de treball entre empresaris i empleats. En aquell any es va reduir de 41 a cinc fórmules contractuals que, posteriorment es va quedar en les quatre actuals.

Així, la proposta pel 2019 és passar dels quatre contractes vigents a només tres.

És a dir, passar de l’estructura vigent:

  • Contracte indefinit (amb 17 clàusules específiques per adaptar-ho a aspectes com la discapacitat o l’emprenedoria).
  • Contracte temporal (amb 24 clàusules específiques per a cobrir les necessitats de l’ocupació juvenil, personal investigador en formació o vinculació formativa, entre altres).
  • Contractes per a la formació i l’aprenentatge.
  • Contractes en pràctiques.

La iniciativa pel 2019 seria aquestes tres modalitats:

  • Contracte de treball indefinit per a la cobertura de llocs de treball estable.
  • Contracte de treball temporal per a la cobertura de llocs de treball temporals.
  • Contracte per a la formació i l’aprenentatge.

D’aquesta forma, quedaria derogat l’actual contracte de foment d’emprenedors i es preveu que la durada i les indemnitzacions corresponents per a les noves modalitats de contracte en cas d’acomiadament siguin diferents també a la normativa actual.

Per arribar a aquests canvis, el Govern està executant diversos passos legislatius. El primer, de principis de desembre de 2018, l’aprovació del Pla de Xoc per a l’Ocupació Jove 2019-2021.

Amb més de 50 mesures, aquest projecte incideix en la contractació laboral mitjançant el disseny de les condicions del contracte per la formació i l’aprenentatge  perquè s’adeqüi a les necessitats reals del mercat laboral del segle XXI. Aquest contracte vol ser una nova eina per a les empreses que acullen a joves en les seves plantilles i li premia amb certs avantatges: no pagarà assegurances socials durant tres anys, i a la seva finalització aplicarà fins a tres anys més de bonificacions en les assegurances socials.

En el Pla de Xoc juvenil s’aborda un altre dels grans mals del mercat laboral espanyol: la temporalitat. Així, coordinat amb el vigent Pla Director per a un Treball Digne focalitzarà els seus esforços a perseguir el frau laboral contractual. És a dir, els inspectors de treball intensificaran els seus controls per garantir que les empreses utilitzen el contracte temporal en les correctes especificitats. Es preveu incrementar les sancions o multes administratives que en aquests moments estan situades en els 600 euros en cas de detectar un contracte temporal fraudulent, una xifra irrisòria per a intentar combatre les il·legalitats. En definitiva, el contracte temporal no ha de suplir un contracte indefinit si aquest últim pot realitzar-se.

Cal dir que mitjançant l’aplicació del citat Pla Director per a un Treball Digne, a Espanya s’han detectat 80.529 empleats temporals que treballaven amb una pròrroga il·legal i s’ha aconseguit que 46.554 s’hagin convertit en indefinits, és a dir, més de la meitat. Això mostra com hi ha companyies que abusen de l’ús de la contractació temporal sense cap justificació, bé sigui amb una relació laboral a temps parcial o amb els anomenats falsos autònoms –una àrea en la qual també tenen previst actuar els socialistes mitjançant canvis legislatius–.

 

Indemnitzacions

Recentment s’ha proposat la necessitat d’adequar les indemnitzacions per finalització de contracte a les noves modalitats. En el cas dels temporals, Treball planteja indemnitzar amb 12 dies en el primer any vigència del contracte, amb 16 dies en el segon i, en el tercer i últim, amb 20 dies –la mateixa que ara està vigent per un acomiadament objectiu en trencar una relació de treball indefinida. Això acompanyat d’una possible revisió sobre el sistema de prestacions per desocupació que, en l’actualitat, és una complexa xarxa de fins a 20 tipus diferents d’ajudes vinculades a col·lectius específics d’aturats per raons d’edat, família i altres circumstàncies.

Cotitzacions socials

Una vegada simplificat el model de contractació i en paral·lel, el Govern emprendrà els canvis en les cotitzacions socials. Treball estudia elevar la base màxima de cotització amb un percentatge pròxim però inferior al 10% i la base mínima un 22%.

Aquesta mesura va lligada a l’interès del Govern de disminuir el dèficit de la Seguretat Social i garantir el futur de les pensions.

També et pot interessar ...

Fòrum ETSEIB 2017

El Fòrum ETSEIB 2017 va ser un èxit. En aquesta 27a edició, més de 60 empreses hi van instal·lar un estand i van oferir conferències