– Marina, anar a estudiar a USA és complicat? Quins són els tràmits?
Doncs sí, els tràmits per anar a estudiar en USA són complicats i llargs.
Són complicats perquè requereixen que les tres parts que intervenen en el contracte; l’organització d’acollida, l’ambaixada dels Estats Units i tu, completin diferents documents. Aquest procés també és llarg perquè l’ordre en què els diferents documents han de ser completats per cadascun dels actors del contracte és fixat.
En el meu cas, jo vaig necessitar un visat J1, per tractar-se d’un programa d’intercanvi educatiu. Per obtenir aquest visat, l’organisme d’acollidava haver de completar el formulari DS-2019. Només quan aquest document va ser completat i signat per ells jo vaig poder introduir tota la informació online. Aquest pas també va ser llarg, perquè calia introduir una gran quantitat d’informació personal, completar un nou formulari, el DS-160, i fer diferents pagaments. Un cop això va estar enllestit vaig poder demanar visita a l’ambaixada dels Estats Units a Madrid. La visita s’havia de demanar amb uns quants dies d’antelació. Finalment,després d’aproximadament una setmana vaig rebre el visat.
En resum, per evitar imprevistos d’última hora és millor començar els tràmits com més aviat millor i intentar estar ben informat sobre tots els passos a realitzar en el procés.
– Marina, quins són, per a tu, els avantatges del sistema educatiu a USA?
Els avantatges d’estudiar en el sistema educatiu americà depenen molt del tipus d’estudis i de l’escola on es realitzin. En els Estats Units hi ha grans diferencies entre tots els nivells de la societat, i això es reflexa en les escoles.
En la meva experiència com a investigadora en un laboratori d’enginyeria al MIT jo destacaria que és un sistema molt experimental, molt més que a España i Europa en general. Per una altra banda, el fet que les universitats siguin tan cares (el MIT costa aproximadament $50,000 l’any a cada estudiant) permet posar a disposició de l’alumne una gran quantitat de material i d’infraestructures de gran qualitat.
Un altre punt molt positiu és que la relació amb les empreses és molt més directa, seguint el principi de tenir tota l’experiència pràctica possible, s’afavoreixen molt les pràctiques en empreses i hi ha molts recursos per posar alumnes i empreses en relació des de l’inici dels estudis.
– Quins són els valors afegits que creus que aporta estudiar en una universitat Nord- Americana, Marina?
Per una banda,el creixement personal. Pel fet d’estudiar fora del país d’origen, hi ha la necessitat d’adaptar-se a un entorn diferent, lluny de la família i els amics que es tenien fins ara i integrar una nova llengua i nous costums.
Més concretament, pel fet de ser una universitat nord-americana, o almenys això és el que he vist en el meu entorn, et permet guanyar visibilitat a nivell global per les empreses. Jo crec que és pel fet que arreu del món, es continua considerant que Nord Amèrica és un dels grans motors tecnològics mundials, i si has tingut la sort d’estar format allà, d’alguna manera s’assumeix que portes una petita part d’aquest esperit emprenedor i d’innovació tecnològica amb tu.
Per últim, m’agradaria destacar la gran iniciativa que caracteritza l’entorn nord-americà, que dona un gran suport als projectes personals. El sistema educatiu nord-americà considera els errors en l’aprenentatge com una part indispensable per arribar l’èxit i parteix d’aquest principi per formar els seus estudiants.
– Marina, s’exigeix un nivell d’anglès específic per anar a estudiar a USA?
Cada universitat té els seus criteris propis, tot i que crec que estan bastant generalitzats.
Normalment s’ha de passar un examen com el TOEFL amb una mitja de 25 punts sobre 30 en cada apartat; reading, listening, speaking i writing. És a dir, un nivell B2-C1.
– Hi ha realment oportunitats laborals als Estats Units?
N’hi ha moltes. Hi ha moltes empreses disposades a fer els papers necessaris per a un visat de treball. La meva experiència ha estat que tot aquell que ha volgut quedar-se a treballar als Estats Units després d’acabar els estudis ho ha aconseguit. Tot i així, també és cert que moltes grans empreses posen restriccions sobre la nacionalitat dels seus treballadors, cal doncs assabentar-se de cada cas particular per no donar cops de cap contra una paret que no està disposada a cedir.
