La Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, regula les societats professionals. Una de les característiques principals que distingeix aquesta figura respecte d’altres és la finalitat pràctica o la causa objectiva de la seva constitució. La mateixa llei n’explica la motivació:
L’evolució de les activitats professionals ha donat lloc al fet que l’actuació aïllada del professional sigui substituïda per una tasca d’equip que té l’origen en la creixent complexitat d’aquestes activitats i en els avantatges que deriven de l’especialització i la divisió del treball.
Així, les organitzacions col·lectives que operen en l’àmbit dels serveis professionals han anat adquirint una difusió, escala i complexitat que han anat creixent, amb una tendència acusada en aquests últims temps a organitzar l’exercici de les professions col·legiades per mitjà de societats.
En aquest context, la Llei de societats professionals […] té per objecte possibilitar l’aparició d’una nova classe de professional col·legiat, que és la mateixa societat professional, mitjançant la seva constitució d’acord amb aquesta Llei i la inscripció en el Registre de societats professionals del col·legi professional corresponent.
[…]
En definitiva, aquesta nova Llei de societats professionals es converteix en una norma de garanties: garantia de seguretat jurídica per a les societats professionals, a les quals es facilita un règim peculiar fins ara inexistent, i garantia per als clients o els usuaris dels serveis professionals prestats de manera col·lectiva, que veuen ampliada l’esfera de subjectes responsables.
La Llei de societats professionals (Llei 2/2007, de 15 de març) pretén establir «una disciplina general de les societats professionals que faciliti el desenvolupament d’aquesta franja dinàmica del nostre sistema social i econòmic i amb una incidència tan acusada en els drets dels clients». La creació de certesa jurídica sobre les relacions juridicosocietàries que tenen lloc en l’àmbit professional es constitueix en un dels propòsits fonamentals que persegueix la Llei.
Aquesta llei recull que les societats professionals poden exercir diverses activitats, sempre de caràcter professional. Els socis professionals han de ser persones físiques que reuneixin els requisits per exercir la seva professió i han d’estar en possessió de la majoria del capital de la societat. A més, els socis professionals i les societats professionals han d’estar registrats als col·legis professionals que els corresponguin.
Un altre punt específic d’aquesta mena d’organitzacions empresarials és la denominació: «La denominació abreujada de les societats professionals es forma amb les sigles pròpies de la forma social adoptada seguides de la lletra “p”, corresponent al qualificatiu de “professional”».
A més d’haver-se d’inscriure al Registre Mercantil, la societat professional s’ha d’inscriure al Registre de Societats Professionals del col·legi professional que correspongui al seu domicili. Els professionals poden acollir-se a qualsevol de les formes societàries disponibles en l’ordenament (article 1.2 de la Llei de societats professionals): societat civil, col·lectiva, comanditària, anònima, o limitada. De la mateixa manera, poden acollir-se a formes societàries especials (cooperatives, societats unipersonals, etc.). A la pràctica, el tipus social més freqüent per a l’exercici col·lectiu de la professió és la societat de responsabilitat limitada (SL).
El règim de responsabilitat de les societats professionals està clarament definit:
• Dels deutes socials, se’n farà càrrec la societat amb tot el seu patrimoni. La responsabilitat dels socis es determinarà de conformitat amb les regles de la forma social adoptada.
• No obstant això, dels deutes socials que es derivin dels actes professionals pròpiament dits se’n farà càrrec solidàriament la societat i els professionals, socis o no, que hagin actuat, als quals són aplicables les regles generals sobre la responsabilitat contractual o extracontractual que corresponguin.
• Les societats professionals han d’estipular una assegurança que cobreixi la responsabilitat en què aquestes puguin incórrer en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixen l’objecte social. Des de la divisió d’Empreses i Col·lectius de Serpreco, la corredoria de La Mútua dels Enginyers, es pot rebre assessorament en aquest sentit: https://www.serpreco.com/ca/empreses
La Llei de societats professionals ha complert el seu objectiu de resoldre el problema de la figura jurídica dels professionals, ja que reconeix obertament la legitimitat de les societats professionals en l’ordenament i les dota d’un règim jurídic adaptat a les particularitats que presenten. Un altre aspecte rellevant i d’actualitat sobre aquesta mena de societats és que la seva creació per al desenvolupament d’activitats professionals és un mitjà jurídic perfectament vàlid sempre que les rendes retribuïdes als socis estiguin valorades a preu de mercat.
En resum, les característiques i els avantatges de les societats professionals són els següents:
– No és obligatori exercir l’activitat professional per mitjà d’una societat professional, sinó que es pot dur a terme de manera no societària. La Llei de societats professionals només obliga les societats.
– Constituir-se en una societat professional pot representar un avantatge competitiu important davant altres societats o col·lectius que actuen com a professionals sense que siguin una societat professional: genera seguretat jurídica al client o a l’usuari perquè dota de més rigor professional els socis i els professionals que la formen.
– El règim de responsabilitat en la societat professional és com el d’una altra societat no constituïda com a professional però que duu a terme activitats professionals. Per tant, el fet de ser una societat professional no implica un règim de responsabilitat més gran.