Joan Locutura Moré (Cardedeu, 1987) és Enginyer Industrial Superior des del 2011 per la UPC-ETSEIB, diplomat en Tecnologies Ferroviàries i Màster en Enginyeria de Competició. Actualment, és Enginyer de Pista al Mundial de Motociclisme de Moto2. És formador, realitza impressió en 3D i està immers en diversos projectes de diferents Enginyeries dins del sector de la motocicleta.
Taula de continguts
Per què vas decidir estudiar enginyeria industrial?
Des de molt petit sentia molta curiositat per saber com funcionaven les coses. Sempre em preguntava el per què del seu desenvolupament, la raó o el misteri que les feia funcionar. M’ha agradat aprendre i anar madurant tant tecnològicament com en els coneixements. Tenia la vocació d’inventar, de pensar, de millorar… Des de molt jove llegia documentació tècnica, projectes i evolucions.
Anys després, i abans de fer el batxillerat, ja tenia clar que volia fer una enginyeria. Quan vaig veure la llista de possibilitats, la que em va atreure més va ser l’Enginyeria Industrial. M’obria moltes possibilitats d’adquirir coneixements en aquelles àrees que m’interessaven.
Durant els anys d’estudiant, vas fer alguna estada (Erasmus) a l’estranger?
Sí, vaig estar a Itàlia, concretament a Milà, al Politecnico di Milano. A més d’una experiència d’aprenentatge, m’ho vaig prendre com una oportunitat d’enriquiment personal, de conèixer un altre idioma, que més tard m’ha servit per a treballar amb equips italians, per conviure i adaptar-me en un lloc lluny de la meva zona de confort.
Itàlia és un país amb una gran passió motociclista. Han estat pioners en molts àmbits i tot això es respira a la zona de Milà, la Llombardia. Molts són petits artesans que han adquirit el seu coneixement mitjançant el desenvolupament i la innovació. Aquests són capaços d’ensenyar-te en una hora el que potser mai arribes a aprendre durant els estudis universitaris. D’altres són grans indústries dedicades a aquest món, sigui de manera directa o indirecta, que compten amb molts anys d’experiència.
Allà, al Polimi (Politecnico di Milano) vaig realitzar el meu Projecte Final de Carrera on vaig comparar dos xassissos de motocicleta (un tubular i un deltabox). Avui, després de l’experiència obtinguda, canviaria moltes coses d’aquell Projecte, però em va servir de gran base per entrar en aquest món.
A part d’això, i per tal de millorar el meu nivell d’anglès i créixer com a persona, des dels 16 anys i durant diversos estius, gràcies a beques, vaig realitzar estades en diferents països com Irlanda, USA, Canadà i Nova Zelanda.
Quan et va començar a interessar el món del motor?
Aproximadament als 6 anys, amb els inicis de Schumacher amb Ferrari i del motociclisme amb Crivillé. Esperava els diumenges per a veure les curses.
Aleshores no hi havia un accés tant ampli a la informació com avui dia però, sempre que podia, convencia algú perquè em portés a algun esdeveniment al Circuit de Catalunya, així com a trobades de cotxes o de motos. Veia que, per a mi, tot allò era una gran passió.
Al meu poble, Cardedeu i rodalies, sempre hi ha hagut una gran tradició de motor. Com a mostra, la ubicació de la base de l’equip del mundial de motociclisme (BQR, actual Avintia Racing) i de l’equip de camions del Dakar (Epsilon), pilots com Edgar Torronteras, Pedro Martínez de la Rosa i Alex Palou i la formació de Casey Stoner i Dani Pedrosa, sota les ordres d’Alberto Puig.
Quan amb 18 anys em vaig treure el carnet de conduir, me n’anava sol a veure els esdeveniments al Circuit, fossin entrenaments de motociclisme, F1 o, simplement, curses d’àmbit estatal.
Recordo molt intensament quan els meus pares em van regalar unes voltes com a copilot amb un Fórmula 1. Encara avui em suposa un dels grans records dels meus 18 anys i se’m posa la pell de gallina recordant la sensació de suportar aquelles forces de frenada al final de la recta. És aleshores quan valores realment la complexitat de portar al límit aquests vehicles durant tantes voltes.
Quan vas decidir especialitzar-te en motor? ¿Què va ser el que et va motivar a treballar en això?
Estava a quart de carrera i veia que, entre les grans possibilitats que em donava l’enginyeria, el món del Motorsport era el meu desig. Amb ganes d’assolir nous reptes vaig enviar el CV a, com he anomenat anteriorment, l’equip de motos que tenia la base al meu poble (antic BQR i actual Avintia Racing). Vaig estar amb ells amb l’objectiu de, tot i sentir-me un novell, aprendre i enriquir-me amb respecte i humilitat en un món on, encara que hi ha gent molt preparada, amb molts coneixements i amb molts anys d’experiència, la figura de l’enginyer encara es veia allunyada. Sovint es veia sobrepassada per les qualitats obtingudes per l’aprenentatge al llarg dels anys i eren escèptics amb l’aportació d’un CAD o un estudi d’elements finits o un full de càlcul.
Gràcies a comentaristes com Joan Villadelprat o Vicenç Aguilera, a qui desitjo molta sort en l’etapa actual com a membre de la junta directiva del Col·legi d’Enginyers, vaig veure’m reflectit en el què jo volia ser: una persona que analitzés els detalls que podien marcar les grans diferències i on l’aplicació dels coneixements obtinguts a la carrera ajudessin a millorar, no només la moto o el pilot, sinó a tot l’entorn.
Quina ha estat la teva trajectòria professional?
Sempre he intentat enfocar la trajectòria professional cap a la meva passió. Trobo que, sempre que es pugui, la feina s’ha de gaudir. És una part molt important del temps a la nostra vida. La motivació és la millor medicina per a continuar aprenent i intentar ser cada dia una mica més competitiu.
Juntament amb la carrera vaig realitzar la Diplomatura de Tecnologies Ferroviàries, que em va permetre gaudir d’una beca a Alstom durant gairebé dos anys.
Com he explicat, l’any 2010 vaig entrar a l’equip BQR, on em vaig iniciar en aquest món. Hi era de forma altruista però amb moltes ganes. Anava a algunes curses del Campionat del Món.
El 2011 vaig marxa a Itàlia on vaig acabar el meu màster. El 2012 vaig entrar a Cero Design amb el desenvolupament de la GasGas i on, paral·lelament, vaig fundar la meva empresa JLM Engineering, dedicada al disseny CAD i, des de 2013, a la impressió 3D. Durant el 2012 també vaig realitzar el Màster en Enginyeria de Competició. Entre els anys 2013 i 2014 vaig entrar a Promoracing per fer d’entre d’altres, d’Enginyer de Pista d’Aron Canet a Moto3.
És en aquest període quan em vaig iniciar en la impressió 3D i on hi segueixo treballant actualment per a clients propis. A banda, donem formació a empreses i escoles, assessorament tècnic per compte d’un distribuïdor i disposem de tres impressores d’última generació. És un element clau de la indústria actual i futura, i ser pioner m’ha ajudat molt a anar un pas per endavant. Gràcies a les 10.000 hores d’impressió que actualment portem, hem pogut provar més de vint-i-cinc materials a diferents temperatures, velocitats i resolucions per obtenir la màxima qualitat.
El 2015 vaig entrar a l’equip Arguiñano Ginés Racing (AGR) amb Steven Odeendal a Moto2.
Durant el 2016 i el 2017 vaig estar al Mundial de Superbikes sent enginyer de pista d’Alex de Angelis, on vaig aprendre a utilitzar el sistema Magnetti Marelli (similar a l’utilitzat a MotoGP) i on l’electrònica pren una part fonamental gràcies a les diferents configuracions que es poden arribar a realitzar.
Actualment sóc Enginyer de Pista de Moto2 a l’equip Tasca Racing, desenvolupo projectes amb l’empresa Automotive Technical Projects (ATP) i investigo i realitzo projectes de 3D.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Intentar buscar fins a l’última dècima, sigui des de la part tècnica o ajudant al pilot, mitjançant la correlació entre la realitat i la telemetria. És una feina passional, no compten les hores dedicades, no hi ha un horari. El que realment compten són els resultats i/o les progressions del dia a dia, les feines, els reptes i les millores.
És aquí, en el món del Motorsport, on vaig trobar una gran aplicació a la impressió 3D, provant una millora en poques hores i fer el suport per un connector concret. S’ha de ser molt reactiu i ràpid, però a la vegada concís i clar per a buscar la solució més òptima en un temps reduït.
D’altra banda, la meva feina fa que hagi de canviar de país, d’ambient, de clima i de gent molt sovint, però sempre estic amb el mateix grup humà i això és enriquidor.
El que més m’agrada de la meva feina és que és un hobby per a mi. El visc amb passió i ganes, sempre amb motivació per seguir creixent i intentar ser una mica millor cada dia.
Quines metes/objectius tens pel futur?
Està clar que la meca del motociclisme seria MotoGP, però a poc a poc. Penso a treballar al màxim i de la millor manera possible, ja que tendeixo a aspirar al màxim. No vull que em quedin remordiments de no haver-ho intentat. Però sempre hi ha un límit que és la salut i la vida. S’ha de gaudir cada moment i donar el màxim de les possibilitats d’un mateix mantenint l’equilibri entre la feina, la família i el lleure.
Ens uns anys m’agradaria formar part de l’I+D d’una marca. És on, per les meves prioritats i característiques, em sento més identificat. Tampoc no descarto fer un Dakar en un futur pròxim. M’agraden els reptes.
Quins consells donaries als estudiants d’enginyeria que volen seguir els teus passos?
La confiança en un mateix és bàsica. La persistència i intentar treballar sempre el màxim de bé possible. Més tard o més d’hora la implicació dóna resultat. Això sí, combinada amb una mica de sort; trobar-se en el lloc i el moment adequat per fer-se un forat i comptar amb bones referències.
Les ganes, la humilitat, la motivació, la rigorositat i la determinació, són les bases del creixement. Qui té la voluntat, té la força.
Els equips que hi ha actualment a l’ETSEIB ajuden molt a catapultar els joves estudiants que seran els futurs enginyers dels diferents equips. Trobo molt bé apostes com aquestes i gràcies a empreses o a institucions com la Mútua dels Enginyers, es poden fer possibles.
Al principi de la carrera s’han de relativitzar els beneficis econòmics per deixar pas a la projecció professional i, sobretot, el valor de l’entorn que t’envolta. He tingut la possibilitat d’estar amb gent de gran experiència i ben situats com en Pere Riba (3 vegades campió del món de Superbikes) o Xavier Soldevila (Enginyer de MotoGP). La seva experiència i determinació ajuden molt a créixer. Ara bé, les ganes, la humilitat, la motivació, la rigorositat i la determinació, són les bases del creixement.
Qui té la voluntat, té la força.
