Segur que si et poses a pensar en dones enginyeres que hagin fet història trigaries uns minuts en dir-ne 3. Les dones han sigut invisibilitzades durant el transcurs de la història i és comú que la majoria de la societat no conegui les seves figures. Això, sens dubte, ha de canviar. Hem de trencar aquesta barrera que hi ha entre les professions que són percebudes com “per a homes”, ja que ni l’enginyeria, ni qualsevol altra professió ha d’estar seccionada per gèneres. Per aquest motiu i perquè estimem l’enginyeria, et portem algunes de les enginyeres que van propiciar un canvi, tant en el sector com en la història.
Taula de continguts
Ellen Henrietta Swallow Richards
(1842-1911) Va ser química i ecòloga i es considera la mare de l’enginyeria ambiental. En els seus estudis sobre la qualitat de l’aigua de Massachusetts va crear el concepte d’higiene ambiental, que és la base de l’ecologia moderna, amb mètodes que avui dia se segueixen utilitzant.
Va dedicar més d’una dècada a lluitar perquè les dones poguessin estudiar carreres universitàries. Ella es va graduar al Massachusetts Institute of Technology (MIT) amb el suport de la fundació Women’s Laboratory.
Emily Warren Roebling
(1843-1903) L’Emily va ser la líder de la construcció del pont de Brooklyn, una de les icones més emblemàtiques de la ciutat de Nova York. Primerament, el projecte estava liderat pel seu marit, un enginyer civil, però va patir una malaltia durant el projecte i va proposar a l’Emily que liderés el projecte. Aquesta, com avui dia podem veure, va fer una gran feina.
Beulah Louise Henry
(1887-1993) Va ser una de les inventores més prolíferes de la història. Va crear 110 invencions i va registrar més de 50 patents. Tots els seus coneixements els va adquirir de manera autodidacta. Pel que fa a les seves creacions, les més populars van ser l’armadura d’un ventilador elèctric i una màquina d’escriure capaç de realitzar diverses còpies.
Hedy Lamarr
(1914-200) L’actriu austríaca, a més a més de ser una estrella de Hollywood, va crear el sistema de comunicacions anomenat “tècnica de transmissió a l’espectre eixamplat”, en el qual es basa tota tecnologia sense fil, com és el cas del GPS o el Wi-Fi.
Vídeo de Ministerio de Educación y Formación Profesional
Margaret Hamilton
(1936) En Neil Amstrong va arribar a la Lluna gràcies a la Margaret Hamilton. Ella va ser la primera enginyeria de software de la història. Quan l’Apolo 11 estava aterrant, l’ordinador del mòdul espacial va patir una sobrecàrrega. Gràcies a la programació de la Margaret, es va detectar a temps i van aconseguir prioritzar tasques.
Stephanie Louise Kwolek
(1923-2014) Kwolek va descobrir els polímers cristal·lins líquids, que van resultar en el producte Kevlar. Es tracta d’una fibra d’alta resistència, de fins a 5 vegades més resistent que l’acer. Actualment, encara s’utilitza en neumàtics radials, armilles antibales i cables de fibra òptica. Gràcies a aquest gran descobriment va guanyar la Medalla Nacional de Tecnologia el 1966 i va ser inclosa al Mur de la Fama de la Ciència i l’Enginyeria a Ohio.
Edith Clarke
(1883-1959) L’enginyera va crear la calculadora Clarke. Es tracta d’un dispositiu gràfic que solucionava equacions amb funcions hiperbòliques 10 vegades més ràpidament que els mètodes anteriors. A més a més, va escriure una gran quantitat d’articles científics premiats per la AIEE, un llibre de referència de l’enginyeria de l’energia. El 1947 es va convertir en una de les enginyeres més rellevants de la història.
Esther Conwell
(1922-2014) La seva carrera professional brillant va crear un canvi en la informàtica moderna. Va dedicar 62 anys d’investigació als semiconductors, els polímers conductors i els vidres orgànics. Durant la seva estança a Bell Laboratories, una companyia nord-americana d’investigació i desenvolupament científic, va crear els fonaments dels semiconductors que va servir com a introducció als semiconductors en els anys següents.
Helen Augusta Blanchard
(1840-1922) Majoritàriament coneguda com a “Lady Edison”, va ser una de les grans inventores de l’era industrial. Va aconseguir 28 patents, 22 de les quals estaven lligades a les màquines de cosir. Gràcies a la seva gran habilitat per la mecànica, el 1873 va crear la màquina de cosir en zigzag, que es pot veure exposada al Museu d’Història dels Estats Units, a Washington.
Katherine Coleman Goble Johnson
(1918- 2020) L’enginyera, física, científica espacial i matemàtica va contribuir a diferents programes aeronàutics i espacials dels Estats Units amb l’ús de la computació digital a la NASA. Gràcies a la seva precisió en la navegació celestial, va calcular trajectòries, llançaments i rutes de tornada d’emergència per a diferents vols, entre ells es troben les primeres missions de la NASA o el vol Apolo 11 a la Lluna, entre altres.
Evidentment, hi ha moltes més enginyeres que van marcar el transcurs de la història, com la Valentina Tereshkova o l’Amy Shira, entre altres. Des d’Inspirit Mutua hem fet algunes pinzellades sobre el poder que van tenir i tenen les dones en l’enginyeria. No obstant això, esperem que ara coneguis a més figures que van impactar i canviar el sector.
